Escacs Medievals

Els escacs és un dels jocs de tauler més populars del món, practicat per milions de persones. Segons els historiadors, el joc original va ser el xaturanga, que es practicava a l’Índia al segle VI dC i que es va transmetre des d’allà cap a Pèrsia, l’Orient i al món àrab. La forma actual del joc, anomenada més específicament escacs occidentals, va sorgir al sud-oest d’Europa en la segona meitat del segle XV a partir del xatranj. Els escacs occidentals pertanyen a la mateixa família dels actuals xianggi (escacs xinesos) i shogi (escacs japonesos).

Com hi hem de jugar?

En el joc dels escacs intervenen dos jugadors. Cadascun disposa de 16 peces en un tauler de 8x8 caselles.

El Rei és la peça principal. De fet, el joc acaba quan el contrari se'l menja. Per moure’s pot anar en qualsevol direcció, però només una casella cada vegada.

La Reina és la segona peça més important. Té una mobilitat més gran que la resta de les peces. Pot anar en qualsevol direcció, en línia recta i en diagonal. Pot avançar o retrocedir qualsevol nombre de caselles.

La Torre és la peça següent en valor i encara es considera com una de les peces clau. Només es pot moure en sentit vertical i en horitzontal.

D’Alfils n’hi ha dos per jugador. Es poden moure endavant i endarrere, però només en la direcció de les diagonals. Si ens fixem en la posició inicial, veiem que un es mou en les caselles blanques i l’altre en les blaves.

El Cavall té un moviment molt precís. Sempre fa una L, en la qual un dels costats té dues caselles i l’altre tres. Segons aquest moviment el Cavall pot arribar a les 8 caselles que estan al seu voltant.

El Peó: són vuit per bàndol i és la peça que té menys valor. Només es pot moure endavant i una casella. Aquest moviment té dues excepcions, en el moment de fer el primer moviment d’un peó podem escollir entre avançar una o dues caselles. També per capturar una peça contrària s’ha de moure en diagonal una casella i només pot capturar peces contràries d’aquesta manera.