Xarranca Olímpica

La xarranca té origen al món antic, durant el primer Imperi Romà. Els soldats romans feien uns exercicis com a entrenament militar, que van convertir en un joc adaptat als infants de tot Europa. Els romanesos dibuixaven les seves pròpies xarranques imitant els soldats i afegint-hi un sistema de punts. Es desconeix com es va difondre a la resta del món, però el fet cert és que a tots els continents hi ha una pila de versions.

Com hi hem de jugar?

Es tracta d’un joc físic i d’equilibri que es pot fer individualment o en grup (un nombre indeterminat). Per tant, s’ha de ser hàbil a l’hora de participar-hi. És un joc per a totes les edats i en tot moment requereix destresa per posar la fitxa dins la casella, ja que és el punt clau per poder completar el joc.

El primer jugador llença la seva fitxa al primer quadrat (el joc té fins a 10 caselles). Ha d’anar a parar a dins sense tocar cap línia. Si no és així, el jugador perd el torn. Si el jugador la llença bé, ha de saltar dins el requadre a peu coix (excepte les caselles 4/5 i 7/8 que es trepitgen amb les cames semiobertes i amb un peu a cada casella). Quan el jugador arriba al final del dibuix (el darrer requadre), es gira i salta de quadre en quadre en sentit contrari i s’atura per recollir la seva fitxa sense deixar de fer el peu coix. El jugador continua tirant la seva fitxa en el següent número i repeteix la mateixa acció successivament. Perd el torn si salta damunt d’una línia, es deixa un quadrat o perd l’equilibri. Ha de repetir la seqüència quan li torni a tocar. El primer jugador que completa tot el recorregut per cada requadre numerat de la xarranca, és el guanyador.