El joc
“No juguem perquè som nens, sinó que se’ns ha donat la infància justament per jugar”
(Elkonin, 1980)
El joc és l’activitat pròpia de la infància, innata, i que es troba en totes les cultures. Ha de ser lliure, espontani i voluntari. Implica activitat, moure’s, imitar, pensar, explorar i comunicar-se. També mostra en quina etapa evolutiva es troba el nen, afavoreix el procés socialitzador, crea vincles afectius amb els companys i compleix una funció integradora.
 
Aspectes del joc
"El joc és una acció o activitat voluntària, realitzada dins de certs límits fixats en el temps i l’espai, que segueixen una regla lliurement acceptada, prevista d’un fi, acompanyada d’un sentiment de tensió i alegria i d’una consciència de ser alguna cosa diferent que un és en la vida corrent" (Huizinga)
Jugar té un paper molt important tant en aspectes psicològics com pedagògics per a la personalitat i la integració social dels nens. A més, és una activitat que reforça l'autoestima i ajuda al desenvolupament de processos creatius, afectius, cognitius i motrius.

 
Elements constitutius
El joc és un sistema ordenat de components essencials que contribueix a establir una xarxa de relacions. Aquests elements poden ser: